Tothom pot arribar a patir una tragèdia. La Bíblia diu: «La cursa no és dels veloços, ni la batalla dels poderosos, [...] perquè a tothom li arriba el temps i el contratemps» (Eclesiastès 9:11). Això inclou alguns joves que han passat per una tragèdia. Com s’ho han fet davant d’aquesta situació? Vegem dos exemples.

•  REBEKAH

•  CORDELL

 Els meus pares es van divorciar quan tenia 14 anys.

 M’intentava convèncer que el divorci dels meus pares no estava passant, que el meu pare només necessitava temps. Ell estimava la meva mare. Per què la deixaria? Per què m’abandonaria?

 M’era molt difícil parlar sobre aquest tema. En realitat, no volia acceptar la situació. Tot i que jo no m’adonava, sempre estava enfadada. Vaig començar a tenir problemes d’ansietat i no podia dormir.

 Quan tenia 19 anys la meva mare va morir de càncer. Era la meva millor amiga.

 Com si el divorci dels meus pares no fos prou, la mort de la meva mare em va deixar totalment destrossada. Encara no l’he superat. Continuo tenint problemes per dormir, fins i tot més que abans, i encara tinc ansietat.

 Però he trobat algunes coses que m’han ajudat. Per exemple, he intentat posar en pràctica el consell de Proverbis 18:1, on se’ns diu que no ens aïllem.

 A més, com a testimoni de Jehovà, intento llegir les nostres publicacions basades en la Bíblia perquè m’animen molt. Una que em va ajudar durant el divorci dels meus pares va ser el llibre Lo que los jóvenes preguntan. Respuestas prácticas. En concret, recordo haver llegit un capítol del volum 2 que tenia com a títol Puedo ser feliz viviendo con solo uno de mis padres?

 Un dels meus textos favorits per fer front a l’ansietat és Mateu 6:25-34. En el versicle 27, Jesús va preguntar: «Qui de vosaltres, per més que es preocupi, pot allargar una mica la seva vida?».

 A tots ens poden passar desgràcies, però una de les coses que jo he après de la meva mare és que és molt important com ens enfrontem a elles. Ella va patir un divorci i una malaltia terminal però en tot moment va continuar tenint una actitud positiva i la seva fe en Déu es va mantenir forta fins al final. Mai oblidaré tot el que ella em va ensenyar sobre Jehovà.

 Pregunta’t: Com et pot ajudar llegir la Bíblia i les publicacions basades en ella a fer front a una tragèdia? (Salm 94:19).

 Quan tenia 17 anys vaig viure la pitjor experiència de la meva vida: veure com el meu pare moria. Això em va deixar totalment destrossat.

 Em deia a mi mateix que aquella persona que havia mort no era el meu pare. Em repetia: «No et preocupis, demà es despertarà». Em sentia totalment buit i perdut.

 La meva família i jo som testimonis de Jehovà, i la congregació va ser un gran suport quan vam perdre el meu pare. Ens portaven menjar i no se separaven de nosaltres ni un sol moment. Això no ho van fer només durant uns dies sinó per molt de temps. Per a mi, el seu suport va ser una prova clara que els testimonis de Jehovà són autèntics cristians (Joan 13:35).

 Un text bíblic que em va animar molt va ser 2 Corintis 4:17, 18, on diu: «Tot i que els patiments són passatgers i lleugers, ens donen una glòria de grandesa extraordinària que és eterna. De fet, nosaltres no fixem la mirada en les coses que es veuen, sinó en les coses que no es veuen. Perquè les coses que es veuen duren poc, però les coses que no es veuen són eternes».

 Aquest últim versicle em va impactar molt. Tot el que va patir el meu pare va ser temporal però el futur que Déu ens promet és etern. La mort del meu pare em va donar l’oportunitat d’analitzar què estava fent amb la meva vida i d’ajustar les meves metes.

 Pregunta’t: Com et pot ajudar passar per una tragèdia a replantejar-te les teves metes? (1 Joan 2:17).