Molts joves no es preocupen massa pel moment en què hauran de cuidar els seus pares. Potser pensen que falten anys perquè els arribin problemes greus de salut.

 Però, i si el teu pare o la teva mare es posa malalt quan tu encara estàs creixent? Coneguem la història de dues joves que van afrontar aquest repte.

•  La història de l’Emmaline

•  La història de l’Emily

 La meva mare té la síndrome d’Éhlers Danlos, una malaltia crònica i molt dolorosa que afecta les articulacions, la pell i els vasos sanguinis.

 Aquesta malaltia no té cura. A més, en els últims deu anys l’estat de la meva mare ha empitjorat molt. Hi ha hagut moments on tenia els nivells de sang tan baixos que la seva vida estava en perill, i altres moments on els dolors eren tan forts que la mare simplement desitjava morir.

 La meva família i jo som testimonis de Jehovà, i la nostra congregació ha estat un veritable refugi per a nosaltres. Per exemple, una noia que és de la meva edat ens va enviar una carta dient que ens estimava molt i que podíem comptar amb la seva ajuda sempre que la necessitéssim. És preciós tenir autèntics amics com ella.

 La Bíblia m’ha ajudat moltíssim. Per exemple, un dels meus textos favorits és Salm 34:18, que ens assegura: «Jahveh és a prop dels que tenen el cor trencat». Un altre, és Hebreus 13:6 que diu: «Jehovà m’ajuda, no tindré por».

 És molt especial per a mi perquè una de les coses que més por em fa és perdre la meva mare. L’estimo amb tot el cor, i dono gràcies per cada dia que puc passar amb ella. Aquest text m’ajuda a veure que puc afrontar qualsevol cosa que passi en el futur amb confiança.

 I encara hi ha una altra cosa que em fa por. Aquesta malaltia és hereditària. La meva mare la va heretar de la seva mare, i jo l’he heretada de la meva. Així és, jo també tinc la síndrome d’Éhlers Danlos. Però, Hebreus 13:6 em promet que «Jehovà m’ajuda» i estic convençuda que sempre ho farà.

 Mentrestant m’esforço per estar contenta amb el que tinc ara, i no pas viure en el passat ni preocupar-me massa pel futur. Tampoc em poso a comparar tot el que abans feia la meva mare amb les limitacions que té ara. Això només em deprimiria. La Bíblia ens ensenya que els reptes que afrontem «són passatgers i lleugers» en comparació amb l’esperança d’una vida eterna sense malalties (2 Corintis 4:17; Apocalipsi 21:1-4).

 Pregunta’t: Què ha ajudat l’Emmaline a mantenir una actitud positiva? Què pots fer tu per mantenir una actitud semblant quan afrontis problemes?

 El meu pare va tenir el seu primer episodi de depressió quan jo encara anava a l’institut. Va ser com si desaparegués i un nou home prengués el seu lloc. Des d’aquell moment, la seva vida ha estat plena de tristesa, pors irracionals i atacs d’ansietat. I ja porta 15 anys lluitant contra aquest problema. No em puc ni imaginar com ha de ser de dolorós per al meu pare veure’s sobrepassat per aquesta tristesa, ja que ell sap que no hi ha cap raó lògica per sentir-se d’aquesta manera.

 Nosaltres som testimonis de Jehovà, i la congregació ens ha donat molt suport. Els germans sempre han sigut comprensius i amorosos. Mai ningú ha fet sentir el meu pare que ja no és útil a la congregació. Veure com està afrontant la seva malaltia sense llançar la tovallola fa que l’estimi més que mai.

 Trobo a faltar com era el meu pare abans quan no el superava l’ansietat, no patia tant i era feliç. Se’m trenca el cor quan veig que ha de lluitar cada dia amb un enemic que està dins el seu cap.

 Tot i això, el meu pare s’esforça moltíssim per mantenir un punt de vista positiu, sobretot quan passa per períodes més foscos. En un d’aquests últims períodes, es va posar la meta de llegir la Bíblia cada dia, encara que fos una mica. Això el va enfortir molt. Llegir uns quants versicles bíblics, per pocs que fossin, va ser com un salvavides per a ell. Mai he estat tan orgullosa del meu pare com en aquesta època tan fosca.

 M’encanta el text de Nehemies 8:10, que diu: «El goig de Jahveh és la vostra força». I això ho he pogut viure en primera persona. Participar en les reunions i estar ben activa en el meu servei a Jehovà em fa feliç. Aquest goig omple els buits del meu cor i em dona l’empenta que necessito per continuar endavant dia a dia. L’exemple del meu pare m’ha ensenyat que, sense importar quina sigui la teva lluita, Jehovà sempre estarà al teu costat per ajudar-te.

 Pregunta’t: Com ha ajudat l’Emily el seu pare durant la seva malaltia? Com pots ajudar tu algú que pateixi depressió?