La Bíblia prohibeix el consum de sang. Per tant, no hem de menjar ni tampoc acceptar transfusions de sang ni de cap dels seus components primaris. Analitza els següents textos:

•   Gènesi 9:4. Déu va permetre a Noè i la seva família menjar carn d’animals després del diluvi, però els va manar no menjar-ne la sang. Déu va dir a Noè: «No menjareu carn amb la seva vida, és a dir, la seva sang» (La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Des de llavors, aquest manament aplica a tota la humanitat perquè tots som fills de Noè.

•   Levític 17:14. «No heu de menjar la sang de cap carn, perquè la vida de tota carn és la seva sang, qualsevol que en mengi serà tallat del poble» (TBS). Déu considerava que l’ànima, o la vida, està en la sang i que, per tant, li pertanyia a ell. Tot i que aquesta llei era només per a la nació d’Israel, ens ensenya com n’és de seriosa per a Déu la prohibició de menjar sang.

•   Fets 15:20. «Que s’abstinguin [...] de la sang.» Déu va donar als cristians el mateix manament que li havia donat a Noè. La història mostra que els primers cristians van rebutjar menjar sang; ni tan sols la van fer servir per raons mèdiques.

Per què ens demana Déu que ens abstinguem de la sang?

 Hi ha raons mèdiques de pes per rebutjar les transfusions de sang. Però la raó més important per la qual Déu ens mana que ens abstinguem de la sang és que el que representa és sagrat per a ell (Levític 17:11; Colossencs 1:20).