No. Una comparació dels manuscrits més antics demostra que, malgrat haver-se copiat en materials degradables durant milers d’anys, la Bíblia continua sent bàsicament la mateixa.

 S’han trobat milers de manuscrits antics de la Bíblia. Alguns d’ells contenen algunes diferències, cosa que demostra que sí que es van cometre errors a l’hora de copiar-la, però la majoria d’aquestes diferències són menors i no canvien el significat del text. Tot i això, sí que s’han descobert unes poques diferències significants, algunes de les quals fetes fa molt de temps, amb la intenció d’alterar el missatge de la Bíblia. Analitzem-ne dos exemples:

1.   Algunes traduccions més antigues de la Bíblia diuen a 1 Joan 5:7: «Al cel: el Pare, el Verb i l’Esperit Sant, i aquests tres són un de sol». Ara bé, manuscrits confiables confirmen que aquestes paraules no es trobaven al text original, sinó que es van afegir més tard. a Com a conseqüència, les traduccions actuals més exactes de la Bíblia han exclòs aquestes paraules.

2.   El nom personal de Déu apareix milers de vegades als manuscrits antics de la Bíblia. Malgrat això, moltes traduccions l’han substituït per títols com «Senyor» o «Déu».

 Actualment, s’han descobert tants manuscrits que és més fàcil que mai detectar errors. b Què ha revelat la comparació d’aquests documents respecte a l’exactitud de la Bíblia?

•   Parlant sobre el text de les Escriptures Hebrees (conegudes també com a «Antic Testament»), l’erudit William H. Green va dir: «Es pot afirmar amb seguretat que no hi ha cap altra obra antiga que s’hagi transmès amb tanta exactitud».

•   Referint-se a les Escriptures Gregues Cristianes, o Nou Testament, l’erudit F. F. Bruce va escriure: «Les proves que tenim respecte al Nou Testament sobrepassen de llarg les proves que existeixen sobre moltes obres d’autors clàssics, l’autenticitat de les quals ningú somiaria a posar en dubte».

•   Sir Frederic Kenyon, una autoritat reconeguda en manuscrits bíblics, va comentar que qualsevol persona «pot sostenir tota la Bíblia a les seves mans i dir sense cap tipus de por o dubte que el que té és la veritable Paraula de Déu, transmesa sense cap pèrdua essencial de generació en generació al llarg dels segles».

•   Tant copistes jueus com cristians van preservar relats que deixen al descobert els errors greus que va cometre el poble de Déu (Nombres 20:12; 2 Samuel 11:2-4; Gàlates 2:11-14). c De la mateixa manera, també van preservar passatges que condemnen la desobediència de la nació jueva i que posen de manifest doctrines humanes (Osees 4:2; Malaquies 2:8, 9; Mateu 23:8, 9; 1 Joan 5:21). En copiar aquests relats amb exactitud, els copistes van demostrar que eren dignes de confiança i que respectaven profundament la santa Paraula de Déu.

•   ¿No és lògic pensar que Déu, havent inspirat la Bíblia, també s’assegurés que sempre fos exacta? (Isaïes 40:8; 1 Pere 1:24, 25.) d Al cap i a la fi, la seva intenció no només era ajudar persones del passat sinó també ajudar-nos a nosaltres (1 Corintis 10:11). De fet, «tot el que ha estat escrit, ha estat escrit per ensenyar-nos, i ens dona esperança perquè les Escriptures ens ajuden a aguantar i ens consolen» (Romans 15:4).

•   Jesús i els seus seguidors van citar de còpies de les Escriptures Hebrees sense preocupar-se per l’exactitud d’aquells textos antics (Lluc 4:16-21; Fets 17:1-3).