L’home ric i Llàtzer són els protagonistes d’una història que Jesús va explicar (Lluc 16:19-31). Aquests dos homes representen dos grups de persones: 1) els orgullosos líders religiosos jueus del temps de Jesús i 2) les persones humils i sinceres que van acceptar el missatge de Jesús.

En aquest article:

•  Què va dir Jesús sobre l’home ric i Llàtzer?

•  És una història real?

•  Dona suport aquesta història a la doctrina de l’infern de foc?

•  Què significa en realitat la història de l’home ric i Llàtzer?

 Al capítol 16 de Lluc, Jesús parla de dos homes que van experimentar un gran canvi en les seves circumstàncies.

 La història que va explicar Jesús es podria resumir d’aquesta manera: un home ric portava una vida de plaers i luxes, però a la porta de casa seva hi deixaven un home pobre que es deia Llàtzer. Llàtzer desitjava menjar encara que fos del que queia de la taula de l’home ric. Amb el temps, Llàtzer va morir i els àngels el van portar al costat d’Abraham. També va morir l’home ric, i el van enterrar. En aquesta història els dos homes estan conscients després de la seva mort. L’home ric estava sent turmentat per les flames d’un foc i va demanar a Abraham que enviés Llàtzer perquè mullés la punta del seu dit amb aigua i li refresqués la llengua. Però Abraham va rebutjar la seva petició i va dir que les circumstàncies dels dos homes, tant la de l’home ric com la de Llàtzer, havien canviat completament i que, entre ells dos, s’havia format un gran abisme que era impossible de travessar.

 No, és una paràbola que Jesús va fer servir per ensenyar una lliçó. Els erudits reconeixen que és així. Per exemple, l’edició de 1912 de la Bíblia de Luter especifica en un subtítol que és una paràbola. I la Bíblia de Jerusalem, que és una Bíblia catòlica, explica en una nota a peu de pàgina que aquesta paràbola és una història que «no fa referència a cap persona que hagi viscut».

 Volia ensenyar Jesús alguna lliçó sobre la vida després de la mort? Volia dir Jesús que, en morir, algunes persones van a l’infern i que Abraham i Llàtzer eren al cel? Hi ha diversos factors que ens demostren que no és així.

 Per exemple:

•   Si l’home ric estigués literalment enmig d’un foc de turment, no seria lògic pensar que aquest foc evaporaria l’aigua de la punta del dit de Llàtzer?

•   I en el cas que l’aigua no s’evaporés, com podria una simple gota alleujar el patiment provocat per un foc literal?

•   Com és possible que Abraham estigués viu al cel si Jesús va dir clarament que, fins aleshores, ningú havia pujat al cel? (Joan 3:13)

 No. Tot i que no és una història real, algunes persones afirmen que simbolitza la idea que les bones persones van al cel i que les dolentes són turmentades en un infern de foc. a

 És lògic aquest raonament? No.

 La doctrina de l’infern de foc no encaixa amb el que diu la Bíblia sobre l’estat en què es troben els morts. Per exemple, enlloc hi diu que les persones bones que han mort visquin felices al cel, o que les persones dolentes siguin turmentades en un infern. Tot al contrari, la Bíblia diu clarament: «Els vius saben que moriran, però els morts no saben res» (Eclesiastès 9:5).

 Jesús va explicar aquesta història per ensenyar que dos grups de persones estaven a punt d’experimentar un canvi dràstic de circumstàncies.

 L’home ric representava els líders jueus, «que estimaven els diners» (Lluc 16:14). Aquests líders religiosos escoltaven el que deia Jesús, però estaven en contra de les seves ensenyances. A més, menyspreaven la gent humil (Joan 7:49).

 Llàtzer representava les persones humils, que van acceptar les ensenyances de Jesús i que van ser menyspreades pels líders religiosos jueus.

 El canvi de circumstàncies va ser dràstic per als dos grups:

•   Els líders religiosos jueus es pensaven que tenien l’aprovació de Déu. Ara bé, quan no van acceptar les ensenyances de Jesús, Déu els va rebutjar a ells i a la seva forma d’adoració i, per tant, en cert sentit és com si haguessin mort. A més, estaven sent turmentats pel missatge que Jesús i els seus deixebles predicaven (Mateu 23:29, 30; Fets 5:29-33).

•   La situació de les persones humils, que durant molt temps havien sigut menyspreades pels seus líders religiosos, ara era favorable. Molts havien acceptat les ensenyances de Jesús i se n’estaven beneficiant. Ara tenien l’oportunitat de gaudir eternament de l’aprovació de Déu (Joan 17:3).