Salta al contingut

Qui van ser els nefilim?

Qui van ser els nefilim?

La Bíblia respon

 Els nefilim eren gegants, éssers superhumans i violents que van néixer de la unió entre àngels malvats i dones humanes durant els dies de Noè. a

 El relat bíblic diu que «els fills de Déu veieren que les filles dels homes eren boniques» (Gènesi 6:2, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society [TBS]). Aquests «fills de Déu» eren en realitat éssers espirituals que es van rebeŀlar contra Déu i «van abandonar el lloc que els corresponia» al cel, es van materialitzar en cossos humans i «prengueren mullers per a ells de totes les que escolliren» (Judes 6; Gènesi 6:2, TBS).

 Els fills híbrids que va sortir d’aquesta unió contranatural no eren nens normals (Gènesi 6:4). Els nefilim eren gegants agressius, tirans, que van omplir la terra amb la seva violència (Gènesi 6:13). La Bíblia els descriu com «els poderosos, els homes de fama de l’antiguitat» (Gènesi 6:4, TBS). Al seu pas van deixar un rastre de violència i terror (Gènesi 6:5; Nombres 13:33). b

Idees equivocades sobre els nefilim

 Idea equivocada: Els nefilim encara són vius.

 Veritat: Jehovà va causar un diluvi universal que va destruir aquell món violent. Els nefilim també van desaparèixer amb la resta de la gent malvada. En canvi, Noè i la seva família van rebre l’aprovació de Jehovà i van ser els únics que van sobreviure (Gènesi 6:9; 7:12, 13, 23; 2 Pere 2:5).

 Idea equivocada: Els nefilim eren fills de pares humans.

 Veritat: Els seus pares són descrits com a «fills de Déu» (Gènesi 6:2, TBS). La Bíblia utilitza aquesta mateixa expressió per descriure els àngels (Job 1:6; 2:1; 38:7). Els àngels van tenir el poder de materialitzar-se en forma humana (Gènesi 19:1-5; Josuè 5:13-15). L’apòstol Pere va parlar d’«esperits empresonats, que havien sigut desobedients als dies de Noè» (1 Pere 3:19, 20). Referint-se a aquest relat, l’escriptor bíblic Judes explica que alguns àngels «no es van mantenir en la seva posició original, sinó que van abandonar el lloc que els corresponia» (Judes 6).

 Idea equivocada: Els nefilim eren àngels caiguts.

 Veritat: El context de Gènesi 6:4 indica que els nefilim no eren àngels, sinó híbrids que havien nascut de les relacions sexuals entre els àngels materialitzats i les dones. Després que els àngels «prengueren mullers per a ells», Jehovà va dir que en 120 anys posaria fi a aquell món malvat (Gènesi 6:1-3, TBS). El relat afegeix que «en aquella època» els àngels materialitzats «es van unir amb les filles dels homes» i van engendrar «homes ben famosos», els nefilim (Gènesi 6:4, Bíblia Evangèlica Catalana).

a La paraula hebrea nefilim possiblement significa ‘enderrocadors’. L’obra Wilson’s Old Testament Word Studies diu que aquesta paraula fa referència a aquells que «es llançaven a sobre dels homes amb violència, els saquejaven i els feien caure».

b De fet, quan els espies israelites que apareixen a Nombres 13:33 van veure gent de grans dimensions, es van enrecordar dels nefilim, que havien desaparegut segles abans (Gènesi 7:21-23).