«Tinc forces per a tot gràcies a aquell que em dona poder» (Filipencs 4:13, Traducció del Nou Món).

 «Tot ho puc en Crist, que m’enforteix» (Filipencs 4:13, La Santa Bíblia, Trinitarian Bible Society).

 Aquestes paraules que va escriure l’apòstol Pau asseguren als que serveixen Déu que rebran poder per fer la seva voluntat.

 Algunes traduccions de la Bíblia diuen que Crist és aquell que va donar poder a Pau. En canvi, la paraula Crist no apareix en aquest versicle als manuscrits grecs més antics. Per tant, moltes traduccions modernes fan servir expressions com ara «aquell que em dona poder» (Traducció del Nou Món), «aquell qui em dóna forces» (La Bíblia, Monjos de Montserrat) i «Aquell que em fa fort» (Nou Testament, editorial Claret). Així doncs, a qui s’estava referint Pau?

 El context suggereix que Pau s’estava referint a Déu (Filipencs 4:6, 7, 10). Una mica abans en aquesta mateixa carta, Pau va escriure als filipencs: «Déu és qui [...] us omple d’energia i us dona [...] les forces per actuar» (Filipencs 2:13). I a 2 Corintis 4:7 va escriure que era Déu qui li donava poder per dur a terme l’obra de predicar (compara-ho amb 2 Timoteu 1:8). Per tant, tenim bones raons per arribar a la conclusió que, amb l’expressió «aquell que em dona poder», Pau en realitat s’estava referint a Déu.

 Què va voler dir Pau quan va escriure que rebria forces «per a tot»? Pel que sembla, Pau s’estava referint a les diferents circumstàncies que va haver d’afrontar al fer la voluntat de Déu. Pau confiava que Déu el cuidaria sense importar si tenia molt o poc en sentit material. Així doncs, Pau va aprendre a estar sempre satisfet, fossin quines fossin les seves circumstàncies (2 Corintis 11:23-27; Filipencs 4:11).

 Les paraules de Pau poden ser de gran ajuda per als servents de Déu de l’actualitat. Déu els dona les forces que necessiten per afrontar les proves amb èxit i per fer la seva voluntat. Com? Per aconseguir-ho, Déu pot utilitzar el seu esperit sant, o força activa, altres servents lleials i la seva Paraula, la Bíblia (Lluc 11:13; Fets 14:21, 22; Hebreus 4:12).

 Aquestes paraules formen part de la conclusió de la carta que Pau va escriure als cristians de Filips. Ell va escriure aquesta carta entre els anys 60 i 61 de la n. e., mentre estava empresonat a Roma per primera vegada. Durant un cert període de temps, els cristians de Filips no havien pogut donar ajuda material a l’apòstol Pau. Ara, però, estaven enviant regals a Pau per ajudar-lo a cobrir les seves necessitats (Filipencs 4:10, 14).

 Pau va felicitar de tot cor els cristians de Filips per la seva generositat i els va assegurar que tenia tot el que necessitava (Filipencs 4:18). També va aprofitar l’oportunitat per compartir amb ells un secret relacionat amb la vida del cristià: tots els cristians, sense importar si tenen molt o poc en sentit material, poden sentir-se realment satisfets si confien en l’ajuda de Déu (Filipencs 4:12).